L'origen del Carnaval
La primera referència documentada que hi ha de la celebració del carnaval a Barcelona és una disposició del Consell de Cent del 1333 que prohibia el llançament de taronges i regulava l’ús de màscares en determinats àmbits. Originàriament, les celebracions de carnaval eren molt llargues –es començava a celebrar per Tots Sants–, disbauxades i transgressores.
Amb la voluntat d’assimilar aquesta festa popular descontrolada, a partir del segle XVI els poders públics van començar a assumir-ne l’organització. De mica en mica, la festa es va anar perfilant tal com l’entenem avui dia, amb un seguit d’actes fixos que conformen la celebració, com ara l’arribo, els balls de màscares i l’enterro de la sardina.
Al segle XIX va anar creixent el gust per les disfresses, que anaven lligades a la moda del moment. En aquesta època la literatura satírica també va viure un dels moments de màxim apogeu a través de la publicació de bàndols, proclames, testaments i notes a la premsa. Durant els anys de la dictadura franquista no es va fer cap celebració oficial del Carnaval a la ciutat i no es va recuperar fins el 1980.
Com saber en quina data cau el Carnestoltes?
Amb aquests càlculs podras saber quin día és el carnestoltes. Agafa paper, llapis i calculadora i … comença a endevinar la data d’aquest proper any.
Com que aquesta festa es regeix pel calendari lunar, hem de buscar la primera lluna plena que hi ha després de l’equinocci de la primavera.
Un cop tinguem aquesta data, sabrem que el diumenge següent és el Diumenge de Pasqua, i el diumenge anterior correspon al Diumenge de Rams.
A partir d’aquesta última data, tirem enrere 40 dies i arribarem al 1er dia de la Quaresma: el Dimecres de Cendra, que correspon just a l’últim dia de Carnaval. I ja ho tenim: el Dijous anterior comença la festa!
Rei Carnestoltes
Qui era el Rei Carnestoltes ? Segeix llegint i sortiras de dubtes… una mica d’història és el millor.
El Rei Carnestoltes és un personatge fictici que presideix totes les activitats del cicle festiu de carnaval. Tant pel caràcter com per la indumentària, representa l’ambient de disbauxa i transgressió que caracteritza aquesta festa: sol anar disfressat d’una manera estrambòtica i en tot moment manté una actitud arrauxada, burleta i descarada.
Habitualment apareix el dissabte de carnaval, moment en què comencen les celebracions. Inaugura el cicle carnavalesc amb un discurs que sol repassar en clau satírica les principals efemèrides de l’any i acaba convidant tota la ciutadania a unir-se a la diversió desenfrenada. La resta de dies fins al Dimecres de Cendra es dedica a presidir balls de màscares, rues i tota mena de desfilades.
Finalment, el dimarts de carnaval és jutjat pel seu mal comportament i condemnat a mort. Després de llegir el testament, sempre impregnat pel missatge de gaudir de la vida despreocupadament, és cremat en un lloc públic. Agafant el Rei Carnestoltes com a boc expiatori: d’aquesta manera es representa el final del període de carnaval i l’inici de la Quaresma, set setmanes presidides per l’austeritat i l’abstinència.
Tradicions
En la llista següent podràs veure tot el contingut relacionat amb el Carnaval / Carnestoltes.
- 50 Refranys de Carnestoltes : Dites
- 81 Dites per Carnestoltes : Dites
- A setze : Cançons
- Ara arriba en Carnestoltes : Cançons
- Cançó de Carnestoltes : Cançons
- Carnaval : Tradicions
- Carnaval – Compraríem sabatetes : Poema
- Carnestoltes : Cançons
- Carnestoltes – La disfressa invisible : Poema
- Carnestoltes Quinze Voltes : Cançons
- Dites de Carnaval : Dites
- El Carnestoltes : Cançons
- El Febrera a l’inrevés : Cançons
- El pobre Carnestoltes : Cançons
- La Vella Quaresma : Cançons
- La vida es un carnaval : Cançons
- Vella Quaresma : Cançons
- Vella Quaresma : Tradicions