La Vella Quaresma és la representació gràfica del temps quaresmal, que va de dimecres de cendra fins a Setmana Santa. El període penitencial, dins la litúrgia catòlica, és temps de dejuni i abstinència, allò que popularment s’anomena fer magre. Tot plegat és una preparació ascètica per a la Pasqua.
No és estrany que aquest interval de temps –carregat de reflexió, penediment, examen de consciència i tristor– es representi iconogràficament amb una vella xaruga, que té un aire desagradable i cara de pomes agres. Les singularitats que defineixen el personatge són que té set cames –a voltes, set arengades– i que a la mà hi duu un bacallà i un cistell de verdures, normalment bledes.
És molt representada en la imatgeria popular impresa i té una funció de calendari: per mitjà de les cames ens duu a Setmana Santa. La ritualització i ús de la Vella Quaresma té variants locals, però amb uns trets comuns. Cada setmana li arrenquem o tallem una cama i quan arriba al final és cremada igual que seu predecessor, el Carnestoltes. D’aquesta manera, el foc destrueix simbòlicament el període. En alguns llocs, quan s’arriba a la meitat de la Quaresma (a la quarta setmana), serren la vella per la meitat. Grups d’infants fan captes de diners o aliments i fan veure que serren un bastó o l’estampa de la Vella Quaresma, tot seguint el ritme d’una cançó. Amb la recaptació s’organitza un berenar col·lectiu.
Hi ha representacions antigues de la Vella Quaresma fetes per gravadors, mitjançant tècniques com ara la xil·lografia –o, més tard, la litografia o la calcografia. Aquests artistes van trobar en el tema costumista quaresmal un motiu per a exhibir el seu mestratge. Però també n’hi havia de molt senzilles i humils: una simple silueta de paper de diari. Com a reclam de venda, les peixateries i parades de pesca salada feien un calendari similar al de la vella amb un bacallà sec en què penjaven set bacallanets petits o set arengades.
Actualment, malgrat que el temps de Quaresma ha perdut intensitat per la laïcització de la societat, la Vella Quaresma continua vigent i adopta noves formes de representació i de celebració. En són exemples s’Àvia Corema a Maó o el Serra la Vella d’Ullastrell. En totes dues poblacions tenen una geganta que és la Vella Quaresma, evolució que garanteix la supervivència del personatge.
Segons explica la tradició, durant els dies de Carnaval, el rei Carnestoltes i la vella Quaresma mantenen una lluita. Però és la Vella Quaresma qui acaba guanyant, fent que s’abandonin les lleis del rei Carnestoltes, passant així de la rauxa a la calma, amb dies de dejuni i ordre. Segons la tradició, els menjars abundants es canvien per un règim de sopes amb oli, verdura i aigua, i només els diumenges es podia menjar peix.
Per què té set cames la vella Quaresma?
Aquest període es representa amb la figura de la Vella Quaresma, un personatge que neix de la tradició cristiana i que simbolitza aquesta etapa d’abstinència, penediment i dejuni. Es representa com una vella amb un bacallà en una mà i un cistell de bledes a l’altra, i que té set cames, una per a cada setmana. Segons la tradició, els menjars abundants es canvien per un règim de sopes amb oli, verdura i aigua, i tan sols el diumenge es pot menjar peix.
La Vella Quaresma es caracteritza per tenir uns aires desagradables i cara de pomes agres. És molt representada en la imatgeria popular i té la funció de calendari: a cada setmana que passa fins a Setmana Santa se li talla una cama i quan s’arriba al final és cremada igual que el seu predecessor, el Carnestoltes. D’aquesta manera, el foc destrueix simbòlicament el període.
En alguns llocs, quan s’arriba a la meitat de la quaresma (a la quarta setmana), serren la vella per la meitat, un costum que donà el nom de Sa Jaia Serrada a la figura. Els grups d’infants també fan recaptes de diners o aliments per organitzar un berenar col·lectiu. En aquestes ocasions, els nens i nenes fan veure que serren un bastó o l’estampa de la Vella Quaresma, seguint el ritme d’una cançó.
Altres noms de la Vella Quaresma
El personatge de la quaresma a Catalunya és conegut amb diversos noms. Aquests són alguns dels altres noms que rep la Vella Quaresma. En saps algun més?
- Bacallanera, a Barcelona
- La Sarraïna, al Pla de Bages
- La Patorra, al Rosselló
- S’àvia Corema, a Menorca
- Sa Jaia Corema, a Mallorca
Representacions gràfiques de la Vella Quaresma.
Per què porta verdures i bacallà?
Antigament, durant la Quaresma, es mantenia una dieta alimentària amb especial cura de no consumir carn. D’aquí que es penjava el ninot a la cuina, perquè així vigilava que els infants no mengessin res indegut.
Popularment, és coneguda amb diversos noms als Països Catalans, com ara la Bacallanera o la Sarraïna al Principat o la Patorra al Rosselló. A les Illes, la quitxalla l’anomena, entre d’altres, s’Àvia Corema o sa Jaia Corema.
Per que arrenquem les cames de la vella Quaresma?
Arrenquem les set cames de la Vella Quaresma, una cada setmana, i quan quedi la última arribarà Setmana Santa!
Ja hem enterrat al Carnestoltes i arriba la Vella Quaresma amb 7 cames, just les setmanes que queden per Setmana Santa.
Us convidem a fer a casa una activitat que fan a moltes escoles de Catalunya: dibuixar i retallar la Vella Quaresma i cada setmana arrencar-li una cama.
Els vostres fills només hauran de dibuixar, amb la seva imaginació, una dona molt vella i lletja amb unes peculiaritats: ha de tenir 7 cames i portor dos trossos de bacallà, un a cada ma.
La retalleu i la pengeu en un lloc visible (a l’habitació, a la cuina…) per recordar cada setmana d’arrencar-li una cama.
Recordeu que la 1ª cama s’ha d’arrencar just la setmana següent del dimecres de cendra!
Vots trobar les cançons d ela vella Quaresma en aquesta pàgina: Cançons de la vella Quaresma