Gegants

Les carasses antigament eren caps de moro, de cartró o de fusta, amb llargues barbes i cabells de pèl natural. Aquests caps estaven instal·lats sota els orgues barrocs d’algunes esglésies del Principat de Catalunya i, pel volt de Nadal, llançaven dolços a la quitxalla. Formaven part de l’ornamentació i de la decoració de l’instrument, i

El 1997 Carme Solé, dibuixant i contista, va ser l’encarregada de fer les il·lustracions del programa i del cartell de les Festes de Santa Eulàlia, festa major d’hivern de Barcelona i de Ciutat Vella; d’aquelles il·lustracions va néixer la Laia, un personatge entranyable. La Laia és una nena d’uns tretze anys, vestida com una barcelonina

Quan parlem dels Gegants de la Casa de Caritat hem de destacar que en realitat són dues parelles i que, per primera vegada, l’aparició d’aquests gegants implica la construcció d’una parella de gegants amb una clara finalitat exclusivament lúdica, festiva i laica. La primera parella, els gegants vells o del carnestoltes, data del 1859 quan,