Bestiari

La primera data dels cavallets a Barcelona la tenim al 1424 quan són esmentats al Llibre de Solemnitats i pertanyen al Consell de Barcelona. Al 1430 sabem que eren vuit figures i que al llarg dels anys la xifra oscil·lava entre aquesta i un màxim de dotze. El 1437 s’establí un acord entre el Consell

L’origen de la Tarasca el podem trobar en la població provençal de Tarascó i en la bèstia que viu a les aigües tèrboles i a les boires dels aiguamolls, que terroritza la població devorant les joves donzelles però que finalment en lluita amb santa Marta és vençuda i s’acaba convertint en una bèstia amansida. Posteriorment

De la figura del drac ja es té coneixement en celebracions anteriors a la pròpia processó del Corpus de Barcelona. En aquesta que trobem una primera referència al 1424, com a membre del castell de Santa Margarida, i més endavant, com a membre de l’entremès de l’infern. Posteriorment es va alliberar de la resta de

Descobreix la Víbria de Barcelona, la serp alada del bestiari popular català. Origen del nom, història, llegenda i el seu paper a les festes de la Mercè i el Corpus. Una de les figures més espectaculars del foc.

El Bou de Barcelona, contràriament al que la figura pot representar en altres poblacions catalanes, respon a un personatge dòcil i bonàs, de pas tranquil i cerimoniós, i que no perd el posat i el rostre seriós. Les primeres referències les trobem ja als anys 1467 -rebuda del Duc de Calàbria- i 1568 -entrada de

La Mulassa de Barcelona està vinculada des de ben antic a la parròquia del Pi, on el gremi dels paraires, a qui el Consell Municipal encarrega la responsabilitat del seu manteniment, hi tenen capella. És precisament en el Dietari del Consell on s’especifica que, per les festes de canonització de Sant Ramon de Penyafort el

Encara que, segons s’esmenta al Llibre de les Solemnitats, la primera dada concreta sobre el Lleó a Barcelona la tenim al 1424, no és fins al 1601 amb motiu de les festes de canonització de sant Ramon de Penyafort que ens trobem amb una gran figura amb carcassa i, per primer cop, coronada. El trobem

L’Àliga de Barcelona, de la qual ja tenim notícies al segle XIV, va viure la seva època més esplendorosa en els segles XVI i XVII, quan era responsabilitat del Consell Municipal i, per aquest motiu, s’havia de presentar a qualsevol cerimònia, festa oficial o acte on assistís qualsevol del membre del Consell, representant la mateixa