Canço de Nadal Quan la pluja fa remor de tren, quan la gent s’afanya pel carrer quan s’encén un llum, sempre es fa més gran la tristesa Vaig pintant somriures de paper, sospesant el temps entre les mans l’aire s’ha enfosquit i la nova nit passa depressa I l’hivern que ja arribat, em porta vora […]
Poema Torna Nadal de Miquel Martí i Pol
Torna Nadal de Miquel Marti i Pol – poema de Nadal en català Leer más »
Crido, de Mariano Ribalta Crido! Però no tinc veu… Trist ressò de la meva ànima en aquells grans canons, els meus ulls sense reflex ja no vessen, el que havien arriba a vessar. Crido! I no tinc veu… El fang de la gola m’ennuega, i m’embruta l’ànima, em sento brut i alhora perdut. Guardo les
L’OCELL DE NADAL Un ocell roig de pit, Tostava dins la nit, A la porta del cortal La nit de Nadal. El pit roig, povret Era mig mort de fred, I el pastre adormit No l’hagués oït. Mes las campanes, van tritllar, Un cant dins la nit va muntar, Un cant de nit de Nadal
EL NOM DE NADAL Sota el nom de Nadal sento una cosa que jo no sé ben bé com l’he de dir. Em fa pensar en una terra nova on pau i amor no paren de florir… I tant se val, si va sorgir l’estel i assenyala la ruta a tres reis d’Orient, creuant el
VIGÍLIA DE NADAL Oh gran vigília de plata! És extàtica la nit. Una estrella d’or esclata damunt d’un arbre atuït. Senyor, si la nit és freda, hi poseu un foc d’amor. És ample l’atzur de seda, ple d’ales i de candor. I en el cel sense vedruna la campana degotant fa tremolar un raig de
El Nadal del Pastor Escolteu la flauta, Del nostra vell pastor, Que a nit n’ho fa falta, Saluda nostra Senyor. Es meravellosa i reial, La nit de Nadal Dins la nit ditxosa S’encen , l’estrella, I la seva claror Guia nostre pastor. La vella campana Tritlla dins la plana, Dient a pertot, Feliç Nadal a
CANT DE NADAL Que es bonic jesus petit Dintre la falda abrigat, Somrient s’és adormit, Quan la Verge Maria ha cantat ! Amb la Verge Maria, Cantem per nostre Senyor Un cant d’alegria D’amor I de germanor ! Avui és feliç dia, Cantem el fill de Déu Amb la Verge Maria, De genollons sobre la
Poema de Nadal Una estrella de Nadal guia els Reis al meu portal, m’han deixat unes joguines, a la mare sedes fines, al pare vestit i corbates i a la iaia unes sabates.
NADAL Sento el fred de la niti la simbomba fosca.Així el grup d’homes joves que ara passa cantant.Sento el carro dels apisque l’empedrat recolzai els altres qui l’avencen, tots d’adreça al mercat.Els de casa, a la cuina,prop del braser que crema,amb el gas tot encès han enllestit el gall.Ara esguardo la lluna, que m’apar lluna
NADAL – Sento el fred de la nit – poema de Nadal en català Leer más »