osep-Sebastià Pons
Tres reis d’Orient – tres reis caminaven,
la corona d’or – de lliri la barba,
el mantell brodat – d’ocells i de branques.
Diuen que han vingut – de la serralada,
i jo no ho crec – que la gent s’enganya.
Ben embolicats – dins una nevada,
del cimal del cel – han fet la baixada
amb un sarronet – d’esteles de plata.
Tres reis d’Orient – tres reis caminaven,
la corona d’or – de lliri la barba.
Passen bandolers – bandolers d’Espanya,
portant ganivets – d’un pam a la faixa.
Maten els tres reis – amb una rialla.
Voreta el camí – els tres reis finaven,
la corona d’or – de lliri la barba.
I els grans bandolers – allavors s’esglaien,
que del sarronet – esteles de plata
fent molta claror – cap al cel pujaven,
i que allà allà – dins la volta blava,
tres reis d’Orient – tres reis caminaven.