La primera data dels cavallets a Barcelona la tenim al 1424 quan són esmentats al Llibre de Solemnitats i pertanyen al Consell de Barcelona. Al 1430 sabem que eren vuit figures i que al llarg dels anys la xifra oscil·lava entre aquesta i un màxim de dotze. El 1437 s’establí un acord entre el Consell de la Ciutat i el gremi de cotoners perquè aquests assumissin la seva gestió.
Els cavallets es van fer molts populars, tant si sortien en la processó del Corpus com a membres del castell de sant Sebastià i el Gran Turc (esmentat al 1446 i al 1519), com si ho feien únicament amb els membres del gremi dels cotoners (rebuda del Duc de Calàbria al 1467).
Coneixem la seva participació en les festes per la canonització de sant Ramon de Penyafort al 1601, encapçalant el seguici principal, i la decisió al 1620 del Consell del Comú de fer uns cavallets nous que van participar al 1623 a les festes de canonització de Santa Maria de Cervelló. Trobem més referències al 1701 amb les festes per la rebuda de Felip de Borbó, al 1703, a les festes per Carles d’Àustria i al 1741 quan es renovaren els vestits dels cavallers i les gualdrapes del cavallets per participar a la processó del Corpus.
Les prohibicions de final de segle XVIII no els van afectar, i per això els trobem a les festes de beatificació de sant Josep Oriol (1807) i les de la Pau de la Guerra dels Set Anys (1839).
