Joan Maragall
Quin cel més blau aquesta nit!
Sembla que es vegi l’infinit,
en tota sa grandesa,
en tota sa dolcesa;
l’Infinit sense vels,
més enllà de la lluna i dels estels.
La lluna i els estels brillen tan clar
en el blau infinit de la nit santa,
que l’anima s’encanta
enllà…
Aquesta nit és bé una nit divina.
La Puríssima, del cel
va baixant per aquest blau que ella il·lumina,
deixant més resplendors en cada estel.
Per la nit de desembre ella davalla,
i l’aire se tempera, i el món calla.
Davalla silenciosa…
Ai, quina nit més blava i més hermosa!
1897