Marià Villangómez
Tres camins de retorn
cap a uns regnes boirosos.
No voldrien poders,
d’obeir ambiciosos.
Si es poguessin quedar
vora el més gran Misteri!
Però enigmes petits
esperen llur senderi.
Ara duen al cor
l’estrella que els guiava.
No els cal altra escalfor
sota la volta blava.
Llur posat més humil, més humana llur cendra.
I un enyor molt pregon.
Divinitat tan tendra!
Potser haurien volgut
ser pastors, menys encara.
Or, mirra, encens; molt bé.
Millor una ànima clara.
Si en fugia el camí,
enllà els esperaria.
Alt Betlem rera els anys,
fonda llum sense dia!