Continguts
La mona de Pasqua és un dels elements més emblemàtics de la Setmana Santa a Catalunya. Amb segles d’història, aquest dolç ha evolucionat des d’una senzilla coca amb ous fins a les elaborades figures de xocolata que podem trobar avui dia a les pastisseries.
Origen i història
Les primeres referències documentades de la mona de Pasqua daten del segle XIV, quan ja era una tradició ben arrelada a Catalunya, Múrcia i el País Valencià. L’origen de la paraula mona és incert: podria provenir de l’àrab, el llatí o el grec, però en tots els casos fa referència a un «regal» o «ofrena».
Joan Amades, al seu Costumari català, documenta la recepta des del segle XV. En aquella època, la mona no portava xocolata —ingredient que no es va popularitzar fins molt més tard—, sinó que era una coca dolça amb ous durs a sobre.
La tradició del padrí
El costum mana que sigui el padrí qui regali la mona al fillol. Antigament, el padrí era una figura de gran importància social, ja que exercia de garant de la supervivència de l’infant en cas de malaltia o mort dels seus pares. El regal de la mona era, doncs, una mostra d’afecte i compromís.
Tradicionalment, la mona portava tants ous com anys tenia el fillol. Quan el nen o la nena feia la Primera Comunió, rebia l’última mona, marcant el pas a l’edat adulta.
La mona tradicional
La mona tradicional, coneguda també com a mona Cristina, és un pastís en forma de tortell, una coca ensucrada de pa de pessic o brioix, amb ous durs clavats a la massa. Alguns la fan amb sucre enrossit per sobre i nous o ametlles.
Al País Valencià s’ha conservat millor la recepta original, mentre que a Catalunya els ous de veritat van anar sent substituïts per ous de xocolata, i finalment la xocolata va passar a ser la base del pastís.
La mona moderna
Avui dia, les pastisseries catalanes exhiben durant la Setmana Santa autèntiques obres d’art de xocolata: figures de personatges populars, animals, monuments, i tot allò que l’imaginació del pastisser li permeti. Cada any els grans mestres xocolaters es superen en creativitat i elaboració.
La tradició de la mona s’ha modernitzat però segueix ben viva: encara és el padrí (o els padrins) qui regala la mona al fillol, i les famílies es reuneixen el Dilluns de Pasqua per berenar-la junts al camp o a casa.
Quan es menja la mona?
Tradicionalment es menja el Dilluns de Pasqua Granada (o de l’Àngel), quan les famílies i amics surten a fer una excursió al camp. L’hora del berenar és el moment escollit per trencar els ous i gaudir de la mona. Trencar l’ou al cap d’algú altre és un costum que els infants practiquen amb gran delit!
Curiositats
- La mona de Pasqua és diferent a cada zona: a Barcelona és habitualment de xocolata, mentre que a les comarques de Lleida es fan versions més properes a la recepta tradicional.
- El dijous abans de Pasqua es coneix popularment com el Dijous de la Mona, quan les pastisseries bullen de gent comprant les seves creacions.
- Les pastisseries grans de Barcelona i altres ciutats organitzen exposicions de les seves figures de xocolata, convertides en veritables atractius turístics.