24 de desembre: el cant de la Sibil·la

Aquesta és una tradició antiga i molt arrelada, que s’ha conservat sobretot a Mallorca i a l’Alguer, però també a alguns llocs de Catalunya i el País Valencià. Hi ha documents que parlen de la seva representació a quasi totes les catedrals catalanes durant el segle XVI: a Ripoll, a la Seu d’Urgell, a Girona, a Vic, a Barcelona, a Tarragona, a València i a l’Alguer

El Cant de la Sibil·la és una peça d’origen medieval que profetitza la fi del món. La cançó es basa en una melodia d’origen mossàrab i té uns versos atribuïts a Anselm Turmeda, escriptor mallorquí del segle XIV que va traduïr al català el Judicii Signum (llibre del Judici Final), en el qual es basa la composició.

La representació del Cant de la Sibil·la té lloc la nit del 24 de desembre a l’interior de diverses esglèsies. La protagonitza un jove, vestit amb túnica i mantell de sedes brodades, cofat amb un capell i amb una espasa a la mà.

Cant de la Sibil•la
(Trascripció d’Antoni Nughes de la versió del 1820 conservada a l’arxiu Diocesà de l’Alguer)

Al jorn del judici
parrà qui avrà fet servici.

1. Un Rey vindrà perpetual
vestit de nostra carn mortal
del Cel vindrà tot certament
per fer del setgle giugiament.

2. Ans quel Judici no serà
un gran señal sa monstrarà
lo sol perdrà la resplandor
la terra tremirà de por.

3. Aprés se badarà molt fort
amostrantse de gran conort
amostrar se an ab bris i trons
les infernals confusions.

4. Del Çel gran foc devallarà
com a soffre molt podirà
la terra cremarà ab furor
la gent avrà molt gran terror.

5. Aprés serà un fort señal
d’un terratremol general
les pedres per mig se rompran
y les montañes se fendran.

6. Llavors ningú tindrà talent
de or, riqueses, ni argent
esperant tots quina serà
la sentèntia ques darà.

7. De morir seran tots son talents
scrafirlos an totes les dens
no y avrà home que no plor
tot lo món serà en tristor.

8. Los puits y plans seran iguals
allí seran los bons y mals
Reis, Duchs, Conptes y Barons
que de lus fets retran rahons.

9. Aprés vindrà terriblement
lo fill de Déu omnipotent
qui morts y vius judicarà
qui bé avrà fet allís parrà.

10. Los infans qui nats no seran
dintre ses mares cridaran
diran tots plorosament
ajudaus Déu omnipotent.

11. Mare de Déu pregau per nos
pus seu Mare dels peccadors
que bona sentèntia hajam
y Paradís possehiam.

12. Vosaltres tots qui estau
devotament a Déu pregau
de cor ab de gran devoció
que us porte a salvació. Amen.

Comentarios

Aún no hay comentarios. ¿Por qué no comienzas el debate?

Deja una respuesta