Miquel Ferrà
La matinada és amb els freds més pura;
les muntanyes, de boira s’han velat.
Pels aire autumnals la ratxa esquiva
de l’arbre espolsa el desolat capcim.
Del cel cau l’aigua a fils, gelada i viva
i han reverdit els camps sota el plugim.
I dins el bosc humit torna a ésser clara
la veu del fontinyol sota el penyal
que, vestint-los de molses, hi prepara
els caminets joiosos de Nadal.