Poema de Nadal
I del desig de música fent tria, perquè té ganes de dir la millor, tot bolcant a l’infant que dormia, li deuria sortir aquesta cançó: «Què li darem an el Noi de la Mare, què li darem que li sàpiga bo?…» I mentre deia les dolces paraules, la cançó anava escampant-se pel món. La van […]
Poema de Nadal (fragment): poema nadalenc en català (2) Leer más »
BON NADAL! Quan vingui Nadal omplirem la taula de neu de paper, de bufandes blaves, roges i verd fosc, de flors al barret i de botons negres que et faran l’ullet, nassos pastanaga i mils de colors, i d’una abraçada i un desig d’amor, que ens durà a aixecar-nos i repartir pau tothom i tothora.
Joan Salvat-Papasseit A Emili Badiella Sento el fred de la nit i la simbomba fosca. Així el grup d’homes joves que ara passa cantant. Sento el carro dels apis que l’empedrat recolza i els altres qui l’avencen, tots d’adreça al mercat. Els de casa, a la cuina, prop del braser que crema, amb el gas
Joan Brossa 54.241 54.246 54.242 54.247 54.243 54.248 54.244 54.249 54.245 54.250 Participacions d’una pesseta.
Ramon Alabau i Selva Nadal. Alba blanca. Sagals amb samarra, rabadans amb capa, saltant fan gatzara. Ja glaça. A la quadra la flassada calfa, la palla amanyaga. Brama la vacada: bafarada calda. S’atansa la tarda, s’abranda a bastança. La campana canta. La ratxa tardana arrasa la plaça. S’apaga la brasa. L’almanac s’acaba.
Josep Maria de Sagarra uan ve Nadal, la cançó del miracle fa que tremoli l’esquena dels llops. Fins els qui cremen i roben i maten, si de menuts l’han sentida algun cop, la volen dir i se’ls encalla la llengua, la volen dir i els escanya la por! Quan ve Nadal, la cançó del miracle
Poema de Nadal (fragment): poema nadalenc en català Leer más »
Salvador Espriu Mira com vinc per la nit del meu poble, del món, sense cants ni ja somnis, ben buides les mans; et porto sols el meu gran crit. Infant que dorms, no l’has sentit? Desperta amb mi, guia’m la por de caminant, aquest dolor d’uns ulls de cec dintre la nit.
Francesca Aubanell El regal que jo desitjo tenir per aquest Nadal no portarà llaç de vellut ni vermell, ni groc, ni blanc, no durà embolcall de seda ni transparent ni brillant no anirà dintre una capsa ni petita, ni mitjana, ni gran. No portarà cap etiqueta ni nom, ni cap detall a l’estil dels bons
Francesca Aubanell Un pastoret molt golafre fent camí cap a Betlem li ha agafat mal de panxa i busca una mata impacient. Un majoral l’apressa «vinga, vinga, caganer!» que tot això et passa per ser massa llaminer. L’estel que tot ho vigila se n’adona d’aquest fet «poso la llum més fluixeta» li diu a l’angelet