Festes Nadalenques
Entorn el solstici d’hivern es concentra un bon nombre de celebracions.
Per la Purísima comencen les fires de pessebres i elements nadalencs, que han de servir per guarnir les cases fins a la Candela . Els més afeccionats pertanyen a associacions de pessebristes . La vigília de Nadal, els creients assisteixen a la Missa del Gall. Els dinars de Nadal i Sant Esteve són motiu d’aplegar les famílies: «Per Nadal, cada ovella al seu corral».
6 de desembre, Sant Nicolau
Aquest Sant és molt venerat als països de centre Europa, els emigrants d’aquestes contrades que van anar als Estats Units van portar aquesta tradició a nord-amèrica, allà amb la influència anglesa es va adaptar la festa però se li va canviar el nom pel de Santa Claus o el Papa Noël i es va transformar en la festa del consumisme per excel.lència, sent aquest personatge l’encarregat de portar tots els regals la nit del 24 de desembre; abans però tothom ha d’haver fet la carta amb totes les comandes.
Segons diu una llegenda, en temps de Sant Nicolau hi havia un pare molt pobre que per poder subsistir es va veure obligat a posar en venda a les seves filles; en saber-ho el Sant, va anar a la nit davant de la finestra d’aquella casa, i va posar una bosseta d’or a les sabates de cada nena, això va permetre de poder tirar endavant aquell pare i les seves filles i així va començar la tradició de posar per Nadal les sabates o els mitjons a la finestra i trobar regals i sorpreses l’endemà.
A les contrades de l’Urgell, tal dia com avui la mainada feia una gran festa, es disfressaven amb una mena de barret o caputxa i armats amb pals desfilaven com soldats fent una recapta tot cantant:
Sant Nicolau,
bisbe de pau,
panses i figues,
nous i olives
tantes com vulgueu;
si no me’n doneu
escales avall caigueu
Seguidament anaven a la plaça on públicament (i d’una manera cruel) es matava un gall, talment com es trenca una olla en un joc de cucanya. Per acabar la festa es coïa el gall i es menjava juntament amb tot allò que havien recaptat.
Una altra cançó popular d’aquesta diada diu:
“Virolet Sant Pere,
virolet Sant Pau,
la caputxa us queia,
la caputxa us cau.
Caritat senyora,
caritat si us plau,
que venim de Roma
i portem corona
de Sant Nicolau.”
A Montserrat es tria, entre els escolanets, un al qui anomenen el Bisbetó i que presideix la festa.
13 de desembre, Santa Llúcia
Era considerada la patrona de les modistes, i protectora de la vista. Per aquest motiu hi havia aquestes dites, expressions i frases fetes:
Santa Llúcia!
expressat quan algú troba una cosa perduda.Santa Llúcia et conservi la vista!
Per Santa Llúcia un pas de puça
referit a que sembla que el dia es vol començar a allargar, encara que no ho fa fins el dia del solstici d’hivern.
En aquest dia començava la Fira de Santa Llúcia, considerada com el preludi de les festes del Nadal, és per això que es posen a la venda els primers avets i arbres de Nadal, les figueres del Pessebre, i tota l’ornamentació de les festes nadalenques.
21 de desembre, solstici d’hivern
En aquesta jornada i degut a la situació del sol respecte a la terra, es produeix el dia més curt de l’any i la nit més llarg; comença l’estació de l’hivern. Per aquest motiu el refrany diu:
El sol, a l’hivern emmandrat,
es lleva tard i s’acotxa aviat
24 de desembre, Caga tió
Aquesta és una de les nits màgiques de l’any. Especialment per a la mainada. Per entendre aquesta feta cal considerar que antigament l’arbre era la font i matèria primera per tota mena d’eines (mànecs de destrals, de pales, de martells, bigues per a les cases, pals de paller, bastons per ajudar a caminar, troncs per fer foc i donar escalfor, taules, cadires, armaris, llits, portes, escales….), per tot això calia fer una festa on l’arbre fos el protagonista, una mena de festa de l’arbre, a determinats llocs del món s’engalanaven els avets i d’altres mentre se’l cremava se’l presentava alhora com a font de joia i alegria, d’on sortien llaminadures, torrons, begudes dolces… que després, durant els dies de Nadal s’anirien consumint.
La festa del “Caga tió” també se la troba a diferents llocs del món amb altres noms, a Euskadi és l’Olentzero-emborra, a l’Aragó rep el nom de Troncada, Toza o Tizón de Navidad, a la Provença li diuen Lou Cacho-fio o Cachofio, a la Bretanya és el Kef Nedelek, a la Normandia el Chouque, a Bessin el Trefoué, a Wstfàlia és el Christbrand, a la Vall d’Aran el Nadau Tidún… . El Tió, Tronca, o Soca de Nadal ja es triava el dia de Santa Llúcia, i durant aquests dies se l’abrigava, se li donava de menjar i de vegades se l’adornava, se’l disfressava i pintava.
Resulta ser una festa molt familiar i casolana i a cada llar se l’ha personalitzat i fins i tot es poden trobar diferents cantarelles segons cada contrada.
Era costum, al punt de la mitjanit, de celebrar la comunitat cristiana la litúrgia de la missa, l’anomenaven la Missa del Gall.
25 de desembre, Diada de Nadal
Aquesta festa té el seu origen en les festes paganes dedicades al solstici d’hivern, el cristianisme va transformar totes les festes de l’any i les hi va donar un caire religiós, així va quedar la festa del solstici d’estiu com la Festa de Sant Joan, el Carnestoltes com un període compensat amb la Quaresma, etc.
Dins del calendari Cristià, la festa de Nadal es considera com la més important de l’any. En aquest dia naixia Jesús fill de Josep i Maria.
És típic fer un gran dinar familiar, amb una “Escudella i Carn d’olla”, “Pollastre farcit”, no falta el cava, els fruits secs i els torrons, la cançó diu:
Ara ve Nadal,
matarem el gall
i a la tia Pepa
donarem un tall
També es fa un llarg sobretaula on es reciten poemes, es canten nadales i amb un ambient tendre i distès tothom es parla, es retroben les famílies i es comuniquen en torn de l’arbre o del pessebre. Es desitja pau, felicitat i joia a tot el món. Fins i tot moltes guerres han fet festa en aquest dia (resulta irònic).
Per Nadal cada ovella al seu corral
Per Nadal qui res no estrena res no val
26 de desembre, Sant Esteve
És una festivitat considerada una mica com la continuació de la Festa de Nadal.
“Per Nadal i Sant Esteve, cadascú a casa seva”
El dia està centrat bàsicament entorn del dinar; es comença una mica més tard del compte i s’aprofiten les restes del dinar d’ahir, com el rostit, i es solen fer canelons, els convidats ja no són només els familiars sinó que també vénen amics, amigues, companys, companyes… com més gent millor.
Per Santa Caterina ven la gallina;
per Sant Esteve, que torni a ésser teva
En Pau Riba, en una cançó referida als àpats de Nadal i Sant Esteve deia:
“El matí de Sant Esteve els galls ja no cantaran…”
El sobretaula s’allarga i la tarda s’enfosqueix aviat. La gent amb la panxa plena, amb tants dies seguits de festa, amb l’escalfor de la llar i les poques hores de sol… tot plegat amb l’esgotament fa que aquest dia es vagi a dormir d’hora.
“Per Sant Esteve creix el dia un pas de llebre “
28 de desembre, Els Sants Innocents
Aquesta festa, segons diuen alguns experts, és d’origen pagà; sembla que ser que avui començava unes festes que duraven molts dies i acabaven amb el Carnestoltes.
“De Nadal a Carnestoltes, set setmanes desimboltes”
Aquestes festes eren conegudes com la Festa dels Bojos, i es celebrava a per tot Europa. Cal tenir en compte que durant l’hivern la terra era com adormida, la gent es passava moltes hores tancada a casa i havien de fer alguna cosa per entretenir-se, passar una bona estona, fer passar el fred, relacionar-se amb tothom… tot això explicaria el perquè d’unes festes d’aquestes característiques.
Actualment s’ha perdut aquest caire tant disbauxat i la festa s’ha centrat en la mainada i les diferents entremaliadures que es fan en aquesta data. Són bromes innocents i divertides, es plantes llufes o ninots de diaris retallats i la premsa aprofita per donar algunes notícies falses i disbauxades que posen a prova l’enginy i la imaginació.
31 de desembre, l’home dels nassos
Podria ser una altra resta de la Festa dels Bojos. Es sol explicar a la mainada que en aquest dia surt l’Home dels Nassos, una persona que té tants nassos com dies queden per acabar l’any.
Els nens i nenes, que de vegades els costa entendre el joc de paraules i la situació d’espai – temps, fa que imaginin un personatge estrafolari, potser curiós i un xic terrorífic que només poden veure a primera hora del matí i en aquest únic dia de l’any.
Avui es fan els preparatius per rebre l’any nou. Es solen preparar sopars molt sofisticats i elaborats, s’organitzen balls de festa, es prepara el raïm i es posen els rellotges a l’hora en punt…
Menjar raïm per Cap d’Any porta diners per tot l’any
Qui el desembre acabarà, l’any nou veurà
En algunes contrades consideren aquesta nit com la festa major de les bruixes:
Per Sant Silvestre, entren les bruixes per la finestra
1 de gener, diada de Cap d’Any (Ninou)
Ninou vol dir el primer dia de l’any i és una deformació del llatí “Annum Novum”
Any Nou, vida nova
Any comencem la fi veiem
En aquesta diada es sol fer revisió de com ha anat tot l’any i es fan els plans, intencions i programes de les coses que es volen fer en aquest any que comença avui. També es fa un dinar familiar, sovint a base de pollastre farcit o xai al forn.
La gent en trobar-se pel carrer es desitgen “Bon any” i es sol fer la broma de dir “Mira! Des de l’any passat que no ens vèiem”
5 de gener, cavalcada de Reis
En aquest vespre arriba la Cavalcada dels Reis de l’Orient, la mainada s’aplega pels carrers on ha de passar la comitiva; a molt llocs els nens i nenes porten un fanalets que illuminen tot el recorregut i es sol cantar la cançó dels Tres Reis, que a cada lloc es fa amb diferents variants.
Mentre passa la cavalcada, la quitxalla aprofita per a donar la carta als Reis o als Patges Reials, la carta és plena d’illusions, amb llistes de joguines i regals per a tota la família, amb petites confessions de dolenteries i malifetes, així com declaracions de bones intencions.
De vegades els més petits fent un cop de bona voluntat forçats una mica pels pares, avis, i la societat en general, es veuen obligats a donat la pipa (pipo o xumet) i a sobre dels nervis per la diada passen una mala nit per la manca d’alguna cosa per xuclar i asserenar-se.
Per tal d’indicar on han de collocar els regals i joguines, es sol posar un plat per cada un de la família, també es posen les sabates ben enllustrades, i sovint una mica de menjar tant pels Reis i tot el seu seguici com també per el bestiar (camells, cavalls, elefants…
Nit de Reis estrellada, any de vi i llocades
6 de gener, Diada de Reis
És el dia de la mainada per excellència, que des de primera hora del matí ja són llevats i desperten a tothom pels nervis i la illusió de descobrir que és el que els han deixat. A la majoria de les cases tot són rialles, somriures i visques. El mateix matí si fa un dia assolellat es veuen les places i carrers plens de nens i nenes amb joguines noves: bicicletes, pilotes, cotxets i jocs de tota mena. No falta mai la joguina de moda que durant aquest dies ens han bombardejat amb anuncis continus pels mitjans de comunicació per tal de que sigui consumida i demanada.
El dinar ja és l’últim d’aquestes diades, i es nota en tothom un cert embafament i amb ganes de tornar a la normalitat. És típic el tortell de Reis, dintre del qual hi ha una fava amagada i al mig del tortell es troba una corona ben retallada i daurada. Aquell qui troba la fava és anomenat el “Rei o Reina de la fava” en representació dels Reis d’Orient i és qui portarà la corona i presidirà la festa.