Blues per Nadal
Adrià Puntí
Temps d’afartar pobres sense ni cinc per rossegar
parlo d’un temps malmès que passa de llarg
Temps de poca-soltes, de paròdies i desfalcs
ben provist de vènies, brides i repòs.
És un blues.
On ni el bar et somriu, doncs, tot se’t torna trist
com un bri de maig enfebrat d’abril
on s’hi filtren pòsits de caves bruts
podrits destapen molts caps de turc
rebent cops i cops amb un somriure sà.
Temps d’hipocresies que no saps com et mantindran
de tants neguits et cansa respirar.
Ben just t’enfadaràs, tens bona edat com per trescar.
Tria’t un bon nom que et faci cas.
Tuiïtiu de mena, furtiu quan vol
defuig de bíblies, sants i borinots
d’un fotimer d’amics que a la fí no ho són
És un blues. Blues per Nadal…
Temps de taquicàrdies que enfredolit perd el compàs
és un malson que ets incapaç de rendimir.
On ni ta mare no li pot quedar per tu
gairebé gens de delit
per gronxar-te amb aquell lleig cotxet d’ahir
Tot cantant un blues. Un blues per Nadal