Ni a l’hivern deixis la capa, ni a l’estiu la carbassa
Ni per calor ni per fred, deixis capa ni barret
Nit de juliol, pluja no vol
No diguis mai que plou, fins que no troni
No diguis mal del dia que passat no sia
No és pot dir oliva, si a l’agost no és eixida
No et fiïs d’hivern seré ni d’estiu ennuvolat
Novembre humit, et farà ric
Novembre i febrer són marit i muller
Núvols amb creu, aigua segura o neu
Núvols barbats, camps mullats
Núvols d’Aragó, pluja en abundor
Orenell terrer ? Pedra o aigua ve.
Pagès lluner, omple poc el graner
Paraules d’estiu, segons qui les diu
Pel febrer, abrigat bé
Pel juliol beure suar i la fresca buscar
Pel juliol, ni dona ni caragol
Pel maig, cada dia un raig
Pel maig, vaig com vaig
Pel mes de febrer, un dia dolent i els altres també
Pel novembre, cava i sembra
Per l’abril, cada gota en val mil
Per l’abril, de matinet, que a gust s’està al llitet
Per l’abril, no et treguis ni un fil
Per la Candelera, ous a la carrera: si la Candelera plora, el fred és fora. Si la Candelera riu el fred és viu; tant si plora com si riu el fred és viu
Per la Mare de Déu de la Candelera, o Grossa Nevada, o Grossa Ventada, o Grossa Gelada
Per la tardor, ni fred ni calor
Per Sant Vicenç entra el sol pels torrents, allà on no toca, ni vinya ni casa es pot plantar
Pertot es fanbolets quan plou
Pluja d’estiu i plor de bagassa, aviat passa
Pluja de juliol abundosa, gerdera a l’agost ufanosa
Pluja de llevant no deixa res davant
Pluja, és marit de la terra
Pluja menuda, la terra ajuda; i bon ruixat, la terra bat
Pluja de ruixades, pluja de durada
Poll de juliol, cap o cul sempre li dol
Quan al cel hi ha bassetes, a la terra hi ha pastetes
Quan al cel hi ha cabretes, a la terra hi ha farinetes
Quan al cel hi ha ovelletes, a la terra hi haurà pastetes
Quan a l’octubre es fa fosc, busca la vora del foc
Quan a l’octubre plou, el rovelló es mou
Quan bufi la tramuntana, no surtis amb la tartana
Quan canta el cucut al matí, a la tarda moll o eixut
Quan canta molt el gall, aigua s’apropa
Quan canten els gripaus senyalen pluja
Quan el Montseny fa capell, no et fiïs d’ell
Quan el Taga porta barret, pluja, vent o fred
Quan el sol es pon amb capa, de tres dies no se n’escapa
Quan el vent baixa de Port, no hi falta mai neu a Sort
Quan la Quaresma entra seca, surt seca
Quan l’arc de Sant Martí surt al matí, pareu-li el tupí
Quan les mosques piquen i es llaven tres voltes les orelles els gats, aigua a grapats
Quan les roques porten caparró, pluja en abundor
Quan l’octubre està finit, mort la mosca i el mosquit
Quan pel març trona, l’ametlla és bona
Quan plou i fa sol, passeja el caragol
Quan plou per un, plou per tothom
Quan Sant Llorenç porta capa, la pluja no s’escapa
Quan trona entre les dues Mares de Déu del gener, l’hivern dura 40 dies més
