Dites de la primavera

Al llit tot l’any és primavera.
Bou de tardor, cavall de primavera.
Còlic d’hivern, refredat d’estiu i febres de primavera, la mort darrera.
El bou, de tardor i el cavall, de primavera.
El cant de la griu, ni l’hivern, ni l’estiu, fora la primavera quan fa el niu.
El mal hivern de la primavera fa govern.
Hivern rigorós, primavera de gos.
L’hivern dóna les cartes i la primavera fa el joc.
La tardor és la primavera de l’hivern.
L’Encarnació tronera allunya quaranta dies la primavera.
Mal hivern, primavera d’infern.
Març falsa primavera que enganya el bestiar.Nadal nevat, primavera regalada.
No et fiïs del cant de la griva ni a l’hivern ni a l’estiu, sinó a la primavera, quan ella vol fer el niu.
Pasqua nevada, primavera gelada.
Pasqua nevada, primavera gemada.
Pastor per la primavera, no et deixis la capa ni la berena.
Primavera arribada, ovella esquilada.
Quan arriba el roquerol, primavera, si Déu vol.
Sant Joan arribat, la primavera ha passat.
Sant Joan i Sant Pere: adéu, primavera.
Si l’hivern primavereja, la primavera hiverneja.
Tramuntana de primavera, pluja al darrera.
Una falsa primavera, enganya al bestiar.
Una flor no fa estiu, ni dues primavera.
Una flor no fa primavera.
Una oreneta no fa estiu, ni dues primavera.
Una oreneta no fa primavera.
Xaloc és calent; llebeig, més; tramuntana, pluja; seca, el terral, i a l’hivern i primavera, gela el mestral.